skip to main |
skip to sidebar
La Universitària és una rubiales que viu al carrer Burgos. Joveneta se la veu…uns 19 anys diria. Sempre va amb texans i samarreta. Així és com molen. No cal res més. Uns grans ulls blaus, i uns llavis carnosos que deixen molt a la imaginació. Estic començant a pensar que m’hauria de comprar un mòbil amb una càmera com cal, ja que si no, ningú es creurà res del què escric.
El més interessant d’aquesta noia ve a l’estiu, i no perquè canvïi la seva forma de vestir. Si la podeu enganxar anant des de la parada de metro cap a casa, cap allà al migdia, segurament és que torna de la platja. Aquí ve lo millor. Diguem que no s’asseca gaire abans de marxar, i que també li agrada fer top less. No penseu ara que me l’he trobat allà, però la realitat és que, quan torna de la caleta, podria guanyar el concurs Senyoreta Samarreta Mullada, ja que, al contrari que els seus llavis, no deixa gaire espai a la imaginació.
Les seves amigues són per l’estil, texans, converse pisahuevos, i calcetes de leopardo. Si si, tota una tigressa. No sé si és de ciències o lletres. Però això importa? Molt bé doncs, la tercera Santset Strip chick!
Al carrer de Sants hi ha una sandvitxeria amb llums de neó de color rosa, descripció de la qual deixarem per la Guía Pecellín. Però allà hi trobem dos personatges d’allò més entranyables. L’Sméagol és un fan de Queen. Sembla ser que separat, i amb un fill. Un campeó –com diria l’amic Gaspart- de la petanca, esport al qual hi juga en competicions federades. La seva fisonomia desordenada, i una complexió desdibuixada, el converteixen en un ésser de la Terra Mitjana, passejant entre taules i tamborets, i servint quintos i chocos.
El seu company de feina és més aviat gallec. I s’assembla a l’Shrek, quan ja no és un ogre. El seu dia lliure s’acosta al bar on treballa i es fot, al menys, un gin tonic, per no dir més.
Sméagol és del Barça, mentre que l’Shrek és del Madrid. Les grans converses es donen quan hi ha un clásico pel mig. Sméagol, com a bon culé, s’ho prèn tot molt seriosament, mentre que Shrek, com a bon gallec, s’ho pren amb molta calma. 
La gran paradoxa va ser durant l’Eurocopa. El culé Sméagol creia que Luís Aragonés s’equivocava en no convocar a Raúl, posant-se, fins i tot, una gorra amb l’escut de la roja i amb el 7 darrere. Però Shrek creia que Raúl estava més que acabat, tot alabant el seu passat i present madridista, ja sigui per interès d’equip o bé perquè ho creia de debò.
Veieu com també hi ha bons Santset Strip lads? I a més aquests et serveixen birra!
A causa de la seva semblança amb certa cantant australiana, se li va quedar aquest sobrenom, amb l’agreujant de tenir ja dos fills. Al principi d’estar a Santset Strip, conduïa un Ibiza blanc. Normalment la veig als matins bàsicament, tornant de portar els nens a l’escola. Una llarga cabellera rossa, i uns grans ulls blaus, a aquestes hores del matí et posen tontorró, la veritat. Amb un cos esvelt, que no sembla que hagi parit dos cops, i uns llavis que no són operats, tot i semblar-ho, els obrers de l’AVE es posen encara més tontos, després d’haver esmorzat el seu entrepà i els seus quintos.
Això si, quan aparca el cotxe al carrer Fernandez Duró, i ha de portar el cotxet per l’estreta vorera on hi ha els cotxes aparcats, els retrovisors poden patir desperfectes. I ho dic per experiència pròpia. 
Sens dubte, una Santset Strip chick per recordar. Això sí, per experiència, si la voleu veure, cal que us aixequeu ben aviat. Haurieu de seguir l’horari d’escola bressol, o de primària a tot estirar.
El SuCnormal, amb C de capullo, és un paio que volta per Sants. El tio se’l veu amb bastanta poca feina. Un dia, amb el cotxe, anàvem l’Angel i jo cap a treballar pel carrer Olzinelles. El tio va creuar, fora del pas zebra, el molt incívic, i a més amb la patxorra que el caracteritza. Va alentir el pas, en veure que veníem amb el cotxe tubarro de l’Ángel. I, a sobre, el tio, se’ns queda mirant amb cara de pocs amics.
Un altre dia el vaig veure passejant i em va començar a increpar per la mida dels meus cabells. Que si “eres un marica” i que si tal que si qual. Hom pot pensar que va ser a la nit, sota els efectes de l’alcohol. La segona opció era possible, la primera no, ja que era cap a les 12 del migdia d’un dimecres qualsevol. En veure que jo l’ignorava, va començar a increpar una vella. El tio està fatal. Però avui l’he vist pel carrer, tant centrat com sempre.
El seu aspecte és d’un noi de vint-i-pocs anys, grassonet, entre Sloth dels Goonies, i Louis Van Gaal emprenyat, si és que algú es pot imaginar el Van Gaal content. Un dia va deixar el currículum al Pans & Company del carrer de Sants. Una pàgina, segurament amb faltes d’otografia i poc o gens contingut.
Aquí tenim doncs el primer Santset Strip Lad, n’hi haurà de bons i de dolents. Aquest és dolent, és molt dolent. Segur que si el veieu algun dia el reconeixereu.
Comencem amb un bon reclam publicitari, ja que és el primer post no de proves del blog. La senyora Sandra G sortia al programa del mític Pere Espinosa, amb una noia rossa, de la qual no recordo el nom. Els telespectadors trucaven, i els demanaven que es fessin cosetes entre elles com a bones professionals i bones amigues para gozo dels primers…i del Pere Espinosa, que acabava em sembla tó palote. 
La G –l’anomenarem així, al més pur estil Julià Peiró- sempre estava parlant de les seves actuacions d’estriptís en discoteques vàries. Un dia va trucar un noi que deia que era de Sants. La seva resposta va ser: “joder, si yo soy de Sants. Yo trabajaba en el Kentucky de la Carretera”. La veritat, ara no discutiré Alice Cooper. El KFC de la Carretera de Sants no és el millor del món, ja us ho dic ara. De fet és força dolent. 
Després, aquesta noia va començar a fer pornografia vària. El rollo que porta de pinup rockera plena de tatuatges no està gens malament. A més, va subhastar la seva segona virginitat. Va passar per quiròfan per implantar-se un hímen protètic, perquè algú li trenqués (sona fatal…però és així). La meva opinió, és que, per molt que hi hagués hímen…no ho sé…crec que no seria el mateix oi? Però bé, tot és qüestió de gustos. A aquesta dona, li han esberlat el pètal dues vegades.
A vegades, la pots trobar pel Carrer de Sants passejant el gos. Té un gos a joc amb la seva estètica, però com que no me n’entero gaire de les races, l’obviaré. Doncs aquí tenim la primera Santset Strip Chick…con G de gatita.
La Universitària és una rubiales que viu al carrer Burgos. Joveneta se la veu…uns 19 anys diria. Sempre va amb texans i samarreta. Així és com molen. No cal res més. Uns grans ulls blaus, i uns llavis carnosos que deixen molt a la imaginació. Estic començant a pensar que m’hauria de comprar un mòbil amb una càmera com cal, ja que si no, ningú es creurà res del què escric.
