Sméagol i Shrek

Al carrer de Sants hi ha una sandvitxeria amb llums de neó de color rosa, descripció de la qual deixarem per la Guía Pecellín. Però allà hi trobem dos personatges d’allò més entranyables. L’Sméagol és un fan de Queen. Sembla ser que separat, i amb un fill. Un campeó –com diria l’amic Gaspart- de la petanca, esport al qual hi juga en competicions federades. La seva fisonomia desordenada, i una complexió desdibuixada, el converteixen en un ésser de la Terra Mitjana, passejant entre taules i tamborets, i servint quintos i chocos.
El seu company de feina és més aviat gallec. I s’assembla a l’Shrek, quan ja no és un ogre. El seu dia lliure s’acosta al bar on treballa i es fot, al menys, un gin tonic, per no dir més.
Sméagol és del Barça, mentre que l’Shrek és del Madrid. Les grans converses es donen quan hi ha un clásico pel mig. Sméagol, com a bon culé, s’ho prèn tot molt seriosament, mentre que Shrek, com a bon gallec, s’ho pren amb molta calma. La gran paradoxa va ser durant l’Eurocopa. El culé Sméagol creia que Luís Aragonés s’equivocava en no convocar a Raúl, posant-se, fins i tot, una gorra amb l’escut de la roja i amb el 7 darrere. Però Shrek creia que Raúl estava més que acabat, tot alabant el seu passat i present madridista, ja sigui per interès d’equip o bé perquè ho creia de debò.
Veieu com també hi ha bons Santset Strip lads? I a més aquests et serveixen birra!