El Mecànic Rockero i el Viejo Rockero

Tornant de les vacances d’estiu, vaig veure que el meu cotxe era més macho que nadie. No perdia oli, si no que perdia gasoil directament. Segurament per culpa d’un macarró amuntanyat per França que no vaig veure a temps i el vaig enganxar a 60 per hora. Al carrer Finlàndia hi ha tres tallers…cosa estranya per ser un carrer tant curt. Però des del principi que vaig enganxar, si més no, el que s’ajustava més al meu estil…i el del cotxe. El Mecànic Rockero de fet no sé com es diu. Però és un tio baixet, gordet i amb unes grenyes rosses que arriben allà on l’esquena perd el nom. Una cosa curiosa és que sempre va amb guans de goma per treballar. Per tant, la imatge del mecànic amb les mans negres, en aquest cas, no procedeix.
Quan vaig anar-hi per veure si s’ho podien mirar, em vaig trobar amb un viejo rockero, amb arracades d’anella força grans, barba de 5 dies, calb, i amb una armilla de cuir. Li vaig dir el què passava i em diu: “Para el carro maco…que el jefe no està aquí i jo no en tinc ni puta idea de mecànica”, adreçant-me a que tornés al cap d’una hora o així. Em vaig quedar de pedra…Però així ho vaig fer. Vaig marxar, vaig tornar, em va agafar el cotxe i al dia següent em truca per dir-me que ja estava arreglat.
Quan el vaig anar a buscar, me’ls trobo esmorzant el bocata asseguts sobre unes caixes, amb el capó obert d’un cotxe fent de taula, i discutint si Saints of Los Angeles estava a l’alçada dels altres discos de Mötley Crüe. El Mecànic Rockero em va comentar que el Viejo Rockero és un amic del barri, que fart dels nengs que vénen a fer d’aprenent o ajudant siguin uns inútils, el va contractar, no per fer de mecànic, sinó per fer-li companyia, anar a buscar l’esmorzar i fer recados varis.
Ara em sembla que el Viejo Rockero ja no fa de recadero del Mecànic, però a vegades me’l trobo per la Granja Inglés del carrer Olzinelles, amb altres rockeros del barri. Que, evidentment, Santset Strip és més rockera que gafapasta. Això està clar.