La Veïna Cridanera

Al cap de poc temps de mudar-me a Santset Strip, vaig veure que el pis de sota estava buit. Una antiga porteria reformada per tal que el propietari es forri amb una capsa de mistos. Abans hi vivia una senyora negra a qui anomenaven Madunga o alguna cosa així, a causa d’unes sobredesenvolupades glàndules mamàries. El fet és que quan jo anava a viure a sants, ella marxava. Però al cap d’uns mesos, la porteria en qüestió va tornar a tenir inquil.lina.
No era negra, més aviat blancota, rosseta i uns grans ulls blaus. Entre una Scarlett Johansson i Charlize Theron. És a dir, poca broma, i no va en conya. Una nina –aquest era, de fet el seu sobrenom del Bluetooth- que semblava molt bona nena. Una mosqueta morta.
Després, a casa, tant la dona com els diversos convidats que hi passaven nits, em deien que l’havien sentit en plena acció follodròmica. Jo no hi feia cas, ja que és normal que, amb les parets del pis, se sentin els veïns practicant diverses activitats lúdicofestives.
Però un cop la vaig sentir per primera vegada, cada cop que jo em trobava a casa, i ella també, i amb companyia, la vaig sentir practicant l’art més antic del món. La veritat és que, pel nivell de decibels, els crits que sortien de la seva gola podien haver estat denunciables a la Guàrdia Urbana. És més, hi havia nits que em despertava de cop, tot un susto, a las tantas en punto de la noche (com diria Gloria Fuertes) a causa de la seva sacietat orgàsmica.
El més interessant, i com a home de lletres que sóc, eren les converses entre ella i el seu partenaire quan es trobaven on the job. A la Nina li agradava dir marranades perquè és molt trapella, tot i el seu aspecte inofensiu. Frases com “vull que em mengis primer, i després ja em follaràs” o “així, m’agrada, així, per darrere” eren tot un festival per recollir diverses idees pel proper guió de Conrad Son. Ara bé, i com a filòleg no me’n podia estar, va haver-hi un dia que va cridar, a ple estiu, amb totes les finestres obertes (tant dels actors com l’audiència), un “vull que et corris” que va retronar pel celobert. A veure, una dona demanant-li a un home, en ple acte sexual, és una redundància. El més difícil és que es corri la fèmina, ja que ell, segur que es correrà. O potser es va deixar algun complement a la frase, que va quedar ofegat per la sacietat? Jo crec que li falta el complement circumstancial de lloc. O és que a EGB aquesta noia no va fer fletxetes amunt i avall per analitzar una oració. Però ara ja ha marxat del barri i no li podré dir mai.
Doncs aquí tenim la Santset Strip chick més coneguda. La Veïna Cridanera. Oh Yeah!