El veí que necessita dormir

Al carrer Jocs Florals hi viu un indesitjable. Un Santset Strip Lad que no sap viure, ni deixa viure. Viu en un baix, però no és un picadero, i té una cara de boig que no m’estranya. I és que el pobre home sempre necessita dormir. A totes hores, i és d’oïda fina. Jo per mi que és l’home biònic.
Els mesos de juliol i agost i sense aire condicionat, et limites a crear corrents d’aire a base d’obrir finestres. És força interessant com hom pot arribar a desenvolupar un sisè sentit que et permet aliar-te amb les forces eòliques. I això, estàs mirant la tele a les 4 de la tarda, intentant no quedar-te enganxat al sofà com la tripulació de l’Holandès Volador (dels Pirates del Caribe, no de Somàlia). Si acostes el cap una mica a la finestra, sents un batibull de teles, programes, emissores de ràdio, dvds, etc. I ara encara, que només es pot veure la tele per tedeté, però abans amb el retard, encara era pitjor (com emprenyava veure els partits quan el veí de dalt viu la vida un segon abans que tu).
El tema és que aquest senyor, malcarat perquè sí, i amb males puces, sempre li molestava que miressim la tele, mentre ell feia la migdiada. Bé, la migdiada, l’abansdiada i la després diada. Ho sentia, i es fotia a cridar “¡Que aquí la gente quiere dormir!” o frases mítiques a les 11 de la nit “¡Que mañana quiero ir a la playa!”. Com he dit, és d’oïda fina, i segur que va tenir un accident i li van implantar certs components biònics. La meva pregunta és…si tant li molesta el soroll de la tele a la llunyania, no li afecta quan crida tant? De debò que a vegades m’ha despertat en el moment que més a prop estava del primer son.
El colmo va ser un dia de novembre (cosa estranya, només sortia a la llum quan era estiu, jo el feia hivernant) en què va haver de venir el lumbreras del lampista de la finca (apunteu, que ja en parlaré) per fer un forat per buscar una cosa que ni ell sabia d’on venia. Eren les tres del migdia i jo acabava d’arribar de treballar. Molta gràcia no et fa quan han de fotre forats a les teves parets. Doncs el tio va sortir de la “cueva” i va començar a deixar anar l’ira dient que no eren hores de fer obres. La meva resposta va ser que, per mi, jo hagués fet venir el lampista de nit, però que l’hora sortia molt cara. Em volia matar. És que clar, anar a la platja pot ser una aventura. Has de plantar la sombrilla el primer. I tothom a callar. Bé, tothom no. Quan la Veïna Cridanera estava en plena acció, el tio callava com un puta.

El sudaquistaní incívic

L’altre dia una companya de feina em va dir que estava fent un curs de programació web o alguna cosa així, i ha començat un blog per fer les pràctiques oportunes. Total que me’l va ensenyar, i jo li vaig mostrar aquesta petita contribució inútil a la humanitat. Està clar que escriure això no serveix per res, però al menys hom intenta passar el rato. En mostrar-li vaig demostrar-me a mi mateix lo deixat que puc arribar a ser. Fa gairebé un any que vaig dir que tornariem a fer mal. I encara no ho hem fet. I així, amb tot el morro, i la llicència de la nostàlgia, intentarem reprendre aquest invent. I ara al tema.
Fa poc s’ha instal.lat al barri un nou personatge que no per odiós deixa de ser igual d’important. Es tracta d’un home de mitjana edat, mòrbidament obès, que es mou amb aquesta mena de scooter per a gent gran. Sempre m’han fascinat aquests vehicles. Quan vivia a Anglaterra, veia que assolien velocitats moderadament altes, i anaven equipats amb cistell a davant, com la bicicleta que feia servir la meva àvia per anar a plaça. Aquí, per això, no n’havia vist gaires, o pot ser cap. Jo crec que la va importar del nord d’Europa.
I no té res a veure, però ell és del sud d’Amèrica (pillar l’oxímoron). Aquest home es desplaça pel barri amb l’scooter. Amb una petita diferència, que li és igual si està en mig de la Plaça de Sants, el carrer de Sants, o qualsevol dels carrers i carrerons dels voltants. La seva velocitat és la mateixa, al màxim. Ell és mòrbidament obès, la qual cosa el fa minusvàlid (sic) i per tant es creu amb el dret d’anar a la velocitat que vulgui, pel carrer que vulgui, siguin les sis del matí, o les set del vespre d’un dissabte. A més, esbronca a tothom que se li posa el mig obligant-lo així a reduir la velocitat. El problema és que sempre va per la vorera. Li és exactament igual. Per ell, com que té aquesta discapacitat, no té importància si la resta de gent acaba tullida perquè l’han atropellat tot passejant pel carrer.
Em recorda els humans del futur a la pel.lícula Wall-E, que havien evolucionat cap a invertebrats perquè estaven tot el dia asseguts i no caminaven. Si, la pel.lícula és Wall-E, de la Disney (diria). Aleshores tu et preguntes: aquest paio, amb la seva fotuda motoreta de merda pot anar tan panxo per la vorera, i cap urbano no li dirà res? I és que, per aquests vehicles també haurien d’obligar a la gent a treure’s un carnet o alguna cosa similar. Un Santset Strip lad, però aquest, com el SuCnormal. Totalment indesitjable.