El sudaquistaní incívic

L’altre dia una companya de feina em va dir que estava fent un curs de programació web o alguna cosa així, i ha començat un blog per fer les pràctiques oportunes. Total que me’l va ensenyar, i jo li vaig mostrar aquesta petita contribució inútil a la humanitat. Està clar que escriure això no serveix per res, però al menys hom intenta passar el rato. En mostrar-li vaig demostrar-me a mi mateix lo deixat que puc arribar a ser. Fa gairebé un any que vaig dir que tornariem a fer mal. I encara no ho hem fet. I així, amb tot el morro, i la llicència de la nostàlgia, intentarem reprendre aquest invent. I ara al tema.
Fa poc s’ha instal.lat al barri un nou personatge que no per odiós deixa de ser igual d’important. Es tracta d’un home de mitjana edat, mòrbidament obès, que es mou amb aquesta mena de scooter per a gent gran. Sempre m’han fascinat aquests vehicles. Quan vivia a Anglaterra, veia que assolien velocitats moderadament altes, i anaven equipats amb cistell a davant, com la bicicleta que feia servir la meva àvia per anar a plaça. Aquí, per això, no n’havia vist gaires, o pot ser cap. Jo crec que la va importar del nord d’Europa.
I no té res a veure, però ell és del sud d’Amèrica (pillar l’oxímoron). Aquest home es desplaça pel barri amb l’scooter. Amb una petita diferència, que li és igual si està en mig de la Plaça de Sants, el carrer de Sants, o qualsevol dels carrers i carrerons dels voltants. La seva velocitat és la mateixa, al màxim. Ell és mòrbidament obès, la qual cosa el fa minusvàlid (sic) i per tant es creu amb el dret d’anar a la velocitat que vulgui, pel carrer que vulgui, siguin les sis del matí, o les set del vespre d’un dissabte. A més, esbronca a tothom que se li posa el mig obligant-lo així a reduir la velocitat. El problema és que sempre va per la vorera. Li és exactament igual. Per ell, com que té aquesta discapacitat, no té importància si la resta de gent acaba tullida perquè l’han atropellat tot passejant pel carrer.
Em recorda els humans del futur a la pel.lícula Wall-E, que havien evolucionat cap a invertebrats perquè estaven tot el dia asseguts i no caminaven. Si, la pel.lícula és Wall-E, de la Disney (diria). Aleshores tu et preguntes: aquest paio, amb la seva fotuda motoreta de merda pot anar tan panxo per la vorera, i cap urbano no li dirà res? I és que, per aquests vehicles també haurien d’obligar a la gent a treure’s un carnet o alguna cosa similar. Un Santset Strip lad, però aquest, com el SuCnormal. Totalment indesitjable.