El veí que necessita dormir

Al carrer Jocs Florals hi viu un indesitjable. Un Santset Strip Lad que no sap viure, ni deixa viure. Viu en un baix, però no és un picadero, i té una cara de boig que no m’estranya. I és que el pobre home sempre necessita dormir. A totes hores, i és d’oïda fina. Jo per mi que és l’home biònic.
Els mesos de juliol i agost i sense aire condicionat, et limites a crear corrents d’aire a base d’obrir finestres. És força interessant com hom pot arribar a desenvolupar un sisè sentit que et permet aliar-te amb les forces eòliques. I això, estàs mirant la tele a les 4 de la tarda, intentant no quedar-te enganxat al sofà com la tripulació de l’Holandès Volador (dels Pirates del Caribe, no de Somàlia). Si acostes el cap una mica a la finestra, sents un batibull de teles, programes, emissores de ràdio, dvds, etc. I ara encara, que només es pot veure la tele per tedeté, però abans amb el retard, encara era pitjor (com emprenyava veure els partits quan el veí de dalt viu la vida un segon abans que tu).
El tema és que aquest senyor, malcarat perquè sí, i amb males puces, sempre li molestava que miressim la tele, mentre ell feia la migdiada. Bé, la migdiada, l’abansdiada i la després diada. Ho sentia, i es fotia a cridar “¡Que aquí la gente quiere dormir!” o frases mítiques a les 11 de la nit “¡Que mañana quiero ir a la playa!”. Com he dit, és d’oïda fina, i segur que va tenir un accident i li van implantar certs components biònics. La meva pregunta és…si tant li molesta el soroll de la tele a la llunyania, no li afecta quan crida tant? De debò que a vegades m’ha despertat en el moment que més a prop estava del primer son.
El colmo va ser un dia de novembre (cosa estranya, només sortia a la llum quan era estiu, jo el feia hivernant) en què va haver de venir el lumbreras del lampista de la finca (apunteu, que ja en parlaré) per fer un forat per buscar una cosa que ni ell sabia d’on venia. Eren les tres del migdia i jo acabava d’arribar de treballar. Molta gràcia no et fa quan han de fotre forats a les teves parets. Doncs el tio va sortir de la “cueva” i va començar a deixar anar l’ira dient que no eren hores de fer obres. La meva resposta va ser que, per mi, jo hagués fet venir el lampista de nit, però que l’hora sortia molt cara. Em volia matar. És que clar, anar a la platja pot ser una aventura. Has de plantar la sombrilla el primer. I tothom a callar. Bé, tothom no. Quan la Veïna Cridanera estava en plena acció, el tio callava com un puta.